PINTANT EL CEL

PINTANT EL CEL

Quan ja portem unes quantes classes de plàstica dedicades a pintar, els nanos de cicle inicial es troben amb la pintura no figurativa, amb els problemes que planteja pintar sense figures. No és fàcil aconseguir que siguin expressius uns quadres tan despullats.

| 26-02-2010

De tant barrejar colors, de tant provar diferents formes de posar la pintura sobre el paper, de tant experimentar amb les possibilitats del material, van sortint unes imatges que a ells mateixos els sorprenen.

 ¿Què hi ha en aquestes pintures? Com hem arribat fins aquí?

Hem començat pintant el cel, pintant només el cel com el veuria un ocell que estigués volant. Això ens porta a pintar sense dibuix, sense figures que omplin el paper. Amb aquesta proposta, mancats de un tema que permeti "entendre" el quadre, troben un camí deixant-se dur per la sensualitat que provoca el contacte directe amb el material. Pinten sense un objectiu definit però, per això mateix, també pinten sense limitacions, investigant, atents a inventar taques i pinzellades, a descobrir colors.  

Davant de la immaterialitat de la imatge digital, cada vegada més present, aquests treballs matèrics reclamen la implicació no només de la vista sinó també del tacte, el primer dels sentits, el més vinculat a la intimitat i a la consciència del propi cos.

Convé recordar-los que un quadre, sobretot, i abans de ser qualsevol altra cosa, abans de ser cel, paisatge o retrat, és un quadre, és una superfície pintada que s'omple de vida. De la vida que nosaltres li donem.


(Pitgeu les imatges per veure-les més grans)


 

 

Comparteix